Völga

Description

ENG

Since its formation in 2015, Völga has been immersed in the pursuance of new soundscapes and textures. Iván González (trumpet), Fernando Carrasco (guitar and effects), Àlex Reviriego (double bass) and Vasco Trilla (percussion), four of the most representative voices in the Barcelona’s free improvised music scene, join forces on this amalgam of drones, ritual rhythms, impossible textures and hypnotic riffs of doom and psych folk reminiscences.
Taking collective improvisation and timbre exploration as their raw materials, Völga builds ephemeral structures of liquid textures in perpetual permutation, never losing their categorical and monolithic nature. Like the freezing currents of a river, their music advances in an unyielding and unpredictable way.
CAT
Des de la seva formació a finals del 2015, Völga no ha parat de submergir-se en la recerca de nous paisatges sonors i textures. Iván González (trompeta), Fernando Carrasco (guitarra i efectes), Àlex Reviriego (contrabaix) i Vasco Trilla (percussió), quatre de les figures més representatives de l’escena d’improvisació lliure de Barcelona, sumen esforços en aquesta amalgama de drones, ritmes rituals, textures impossibles i riffs hipnòtics de reminiscències doom i psych folk.
Partint de la improvisació col·lectiva i l’exploració tímbrica, Völga basteix construccions efímeres de textures líquides en perpetu canvi, però sense perdre mai el seu caràcter rotund i monolític. Com els gèlids corrents d’un riu, la seva música avança de forma inexorable i imprevisible.
CAS
Desde su formación a finales de 2015, Völga no ha parado de sumergirse en la búsqueda de nuevos paisajes sonoros y texturas. Iván González (trompeta), Fernando Carrasco (guitarra y efectos), Àlex Reviriego (contrabajo) y Vasco Trilla (percusión), cuatro de las figuras más representativas de la escena de improvisación libre de Barcelona, suman esfuerzos en esta amalgama de drones, ritmos rituales, texturas imposibles y riffs hipnóticos de reminiscencias doom y psych folk.
Partiendo de la improvisación colectiva y la exploración tímbrica, Völga erige construcciones efímeras de texturas líquidas en perpetuo cambio, pero sin perder nunca su carácter rotundo y monolítico. Como las gélidas corrientes de un río, su música avanza de forma inexorable e imprevisible.